Bon dia a tothom,
no ens posarem tristos amb aquesta reflexió final, perquè, encara que ja apleguem a la fi de l’assignatura Noves tecnologies aplicades a l’Educació, això no implica que deixem de banda
aquest espai. No us preocupeu, que seguirem endavant amb aquest projecte...
Però, sí és veritat que després d’un curs, sempre cal fer una petita reflexió del que hem viscut i com ens ha canviat la forma de fer les coses.
Aquesta assignatura ens ha permet conèixer l’ús de noves tecnologies que alguns ni coneixíem, i ampliar les nostres possibilitats amb altres que ja utilitzàvem. Per tant, amb la millora en qualitat i en quantitat, dels nostres coneixements, ara, no només fem servir la tecnologia sinó que, a més a més gaudim d’aquest procés creatiu i il·lusionant.
Cadascú de nosaltres serem un mestre o una mestra, i en la nostra escola tindrem a l’abast uns determinats materials tecnològics que ens permetran una o una altra aplicació de les TIC, i ara, pensem que estem capacitats per a triar activitats, recursos, usos... dins d’un gran ventall de possibilitats que, gràcies a l’assignatura, coneixem.
Per tant, cal no oblidar la importància de trobar el punt d’equilibri entre l’ús de les noves tecnologies a l’escola, i les tradicionals o aquelles que utilitzen menys recursos tecnològics. Com a futurs mestres necessitem saber triar en funció de l’objectiu educatiu pretès, tenint en compte les necessitats dels alumnes i no el nostre èmfasi per utilitzar les TIC, i, sobretot, fer servir aquests recursos tecnològics d’una forma vertaderament educativa, per tal de millorar, augmentar les possibilitats, introduir la interacció, el dinamisme i facilitar un aprenentatge el més significatiu possible. Cal no caure en la tradició amb tecnologia, es a dir, la substitució dels mitjans antics pels tecnològics, però amb usos totalment reiteratius, sense innovació i sense l’explotació de les vertaderes possibilitats que ens donen les TIC al món educatiu.
no ens posarem tristos amb aquesta reflexió final, perquè, encara que ja apleguem a la fi de l’assignatura Noves tecnologies aplicades a l’Educació, això no implica que deixem de banda
aquest espai. No us preocupeu, que seguirem endavant amb aquest projecte...Però, sí és veritat que després d’un curs, sempre cal fer una petita reflexió del que hem viscut i com ens ha canviat la forma de fer les coses.
Aquesta assignatura ens ha permet conèixer l’ús de noves tecnologies que alguns ni coneixíem, i ampliar les nostres possibilitats amb altres que ja utilitzàvem. Per tant, amb la millora en qualitat i en quantitat, dels nostres coneixements, ara, no només fem servir la tecnologia sinó que, a més a més gaudim d’aquest procés creatiu i il·lusionant.
Cadascú de nosaltres serem un mestre o una mestra, i en la nostra escola tindrem a l’abast uns determinats materials tecnològics que ens permetran una o una altra aplicació de les TIC, i ara, pensem que estem capacitats per a triar activitats, recursos, usos... dins d’un gran ventall de possibilitats que, gràcies a l’assignatura, coneixem.
Per tant, cal no oblidar la importància de trobar el punt d’equilibri entre l’ús de les noves tecnologies a l’escola, i les tradicionals o aquelles que utilitzen menys recursos tecnològics. Com a futurs mestres necessitem saber triar en funció de l’objectiu educatiu pretès, tenint en compte les necessitats dels alumnes i no el nostre èmfasi per utilitzar les TIC, i, sobretot, fer servir aquests recursos tecnològics d’una forma vertaderament educativa, per tal de millorar, augmentar les possibilitats, introduir la interacció, el dinamisme i facilitar un aprenentatge el més significatiu possible. Cal no caure en la tradició amb tecnologia, es a dir, la substitució dels mitjans antics pels tecnològics, però amb usos totalment reiteratius, sense innovació i sense l’explotació de les vertaderes possibilitats que ens donen les TIC al món educatiu.
Ens acomiadem de tos vosaltres ... i molt aviat tornarem!!
ADELAIDA i PEBRELLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada